Sábado, 15 de diciembre, 2018  |  

- 14 mayo, 2018 -

Ignasi Garcia Felip. Portaveu de Compromís i regidor de Transparència, Modernització i Normalització a l’ajuntament de Castelló. Supose que tots vostés han tingut alguna vegada... ¡Hola!

Ignasi Garcia Felip. Portaveu de Compromís i regidor de Transparència, Modernització i Normalització a l’ajuntament de Castelló.

Supose que tots vostés han tingut alguna vegada aquesta famosa revista entre les mans. Per mi, l’¡Hola!, significa anar a veure a la meua àvia, amb un muntonet de revistes al costat del telèfon, i pegar-li una ullada a eixos magnífics peus de fotos, mentre parlàvem de coses ben intranscendents i ens feien companyia.

Jo, no és que siga molt de la premsa rosa, la seguisc ben poc, però si els puc confessar dues coses. La primera que tinc una atracció fatal pel paper “couché”, llegiria totes les revistes del quiosc, encara que foren un especial de la pesca del salmó noruec en la primavera boreal, i dos, si he de triar una revista de societat, em quede amb el Pronto, però aquest tema el deixarem ací i no donaré més explicacions.

Arribats a aquest punt igual s’estan preguntant perquè nassos, un portaveu polític ens està parlant de revistes de societat, i és justament perquè eixe és el tema que volia introduir, la relació entre la política i els esdeveniments socials, una relació que ja els avance està plena de dogmes i de dogmàtics.

Primer de tot cal dir que sóc totalment conscient que el nostre càrrec de representant públic i autoritat implica una sèrie de protocols dels quals no podem defugir i que hauríem de respectar.

Una cosa, el de respectar protocols, que o bé per desídia o pitjor, per afany de protagonisme no sempre complim. Jo personalment preferisc un protocol ben definit i que es faça complir, per evitar malentesos i sobretot per alguns comportaments més que desafortunats.

Per altre costat, la nostra situació també fa que rebem invitacions a tot un seguit d’esdeveniments socials, esdeveniments que darrere tenen a ciutadans i col·lectius de la ciutat que mereixen tot el nostre respecte i educació. Sobretot perquè moltes vegades aquests esdeveniments serveixen per a conéixer de ben a prop empreses o organitzacions que treballen pel bé de la ciutat.

Ara cal tenir en compte, que els regidors no podem arribar a tot. Ni tampoc hem de ser els protagonistes de tot. I sobretot, hem de tenir clar, que els esdeveniments socials són un eix més, que no l’únic de la nostra feina. I puc dir que no és, ni ha de ser, l’eix més important.

I dic totes aquestes consideracions perquè darrerament s’està notant com alguns volen fer política a partir d’esdeveniments socials, com si les ordenances, el Pla General, les comissions informatives, debats, expedients, reunions amb la ciutadania i col·legis professionals, la comunicació de la feina feta i el nostre projecte, foren temes menors, i estar en un lloc determinat per fer una selfie tinguera més valor que tota eixa altra feina.

I segurament alguns li trauran rèdit electoral a una política basada en l’esdeveniment social, i segurament hi haurà gent que ho valorarà més. De fet, no falten els sabuts que des de les xarxes socials ens diuen als regidors on i quan hem d’estar, sense haver tingut la deferència d’haver entrat primer a la nostra agenda, que per cert, tots i totes les regidores de l’ajuntament de Castelló la tenim oberta, menys els membres del Partit Popular.

La veritat, veure com l’assistència a esdeveniments socials centra el debat polític, com ha pretés la dreta aquesta setmana passada per a crear més crispació, et fa pensar que cap de les diferents decisions i polítiques transformadores, en igualtat, inclusió social, mobilitat, ocupació, urbanisme, cultura o educació entre d’altres els ha de molestar, o senzillament no poden criticar-les.

En fi diu un company que una ciutat també és l’oposició que té, i desgraciadament el govern bipartit tenim una oposició que prefereix la polèmica social, al treball i debat democràtic i respectuós.

En matèria d’esdeveniments socials, el millor que poden fer és identificar als dogmàtics, és fàcil, sols ells diuen la veritat, i vosté i jo estem equivocats.

Google+
Whatsapp Telegram


No hi ha comentaris per el moment

Escriu el primer comentari!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *