La guia inclou exemples de bones pràctiques en la transformació dels espais desenvolupades per 22 centres del sistema educatiu valencià
Castellón Información
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha impulsat una guia per a ajudar els equips docents i les comunitats educatives d’escoles i instituts a transformar els patis en espais coeducatius que promouen relacions igualitàries i inclusives.
El conseller Vicent Marzà ha explicat que “els patis escolars són els principals espais de socialització del nostre alumnat i, per això, els estem repensant col·lectivament per a trencar amb estereotips de gènere i conformar espais inclusius. Ja tenim molt bones experiències que s’han fet realitat i cal continuar en aquest camí perquè siga generalitzat”.
La ‘Guia de patis coeducatius’ orienta els equips docents en l’ús dels patis escolars com a espais de socialització i els dona pautes per a la realització d’un diagnòstic de la situació de partida, així com recomanacions que cal tindre en compte a l’hora de dissenyar un pati coeducatiu. A més, també inclou exemples de bones pràctiques en la transformació dels espais desenvolupades per 22 centres del sistema educatiu valencià.
El document és d’accés lliure i es pot descarregar en el REICO, el repositori de recursos per la igualtat i la convivència, del web d’Inclusió Educativa (http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/guia-de-patis-coeducatius). Aquest enllaç, a més, conté una càpsula de vídeo en què l’autora de la guia, la doctora en Psicologia i professora de Florida Universitària Sandra Molines, detalla les principals claus de la seua proposta.
Molines és una de les veus expertes en l’àmbit de la coeducació al nostre territori. La seua tesi ‘La coeducació en un centre educatiu: anàlisi del pati escolar’ va donar lloc al documental ‘Patis vius, patis coeducatius’ (https://www.youtube.com/watch?v=wAtwh7dCaBg), impulsat per l’Associació per la Coeducació a la qual pertany Molines.
La guia anima també al fet que les iniciatives per a redissenyar els patis siguen participatives i que tota la comunitat educativa hi tinga veu: “L’alumnat té molt a dir en el tipus de pati que li agradaria tindre”, explica Molines, i afig: “Si l’alumnat no ha conegut espais i possibilitats diverses en els patis, és molt difícil imaginar una realitat que no hem vist mai o que pensem que és impossible de dur a terme. Per aquest motiu, seria recomanable acompanyar aquest procés d’una cerca d’espais o idees inspiradores d’altres patis escolars”.
Infraestructures escolars i projectes d’innovació educativa que impulsen patis coeducatius
El conseller Vicent Marzà ha anunciat també que “a principis de 2021 se celebrarà un seminari sobre infraestructures educatives innovadores en què s’inclouran ponències sobre la construcció de patis coeducatius en el redisseny dels centres escolars que estem duent a terme”.
A la trobada, a més de definir paràmetres per a la creació de patis coeducatius de manera generalitzada, es definiran les mesures per a l’obtenció del distintiu d’eficiència energètica i sostenibilitat de les infraestructures escolars i es tractarà com reduir la petjada de carboni dels centres. Les conclusions es tindran en compte per a elaborar els plecs tècnics per a la construcció i reforma dels centres educatius.
Junt amb el seminari sobre infraestructures escolars i la ‘Guia de patis coeducatius’, la Conselleria està treballant també en el foment de projectes innovadors que fomenten patis igualitaris: “Prova d’això són les ajudes a projectes d’innovació referents a patis coeducatius, que estem efectuant des de fa cinc cursos, amb una inversió pròxima als 370.000 euros, i que estan desenvolupant ja 139 escoles i instituts. D’aquests 139 centres educatius, 61 ja han acabat de redissenyar el seu pati i els 78 restants ho estan fent aquest curs”, ha detallat el conseller Marzà.
Concretament, els 78 projectes sobre transformació dels patis en espais coeducatius en marxa aquest curs 2020-2021 els impulsen tres escoletes, dos CRA, 8 IES i 65 col·legis d’Infantil i Primària. Per comarques, es tracta de 20 centres d’Alacant, 10 de Castelló i 48 de València.
