Jueves, 27 de junio, 2019  |  
La desembocadura del Millars és triada per les aus com a zona de pas en la seua migració cap a Àfrica La desembocadura del Millars és triada per les aus com a zona de pas en la seua migració cap a Àfrica

- 28 diciembre, 2018 -

El paisatge protegit s'ha convertit en un espai important de la província de Castelló per a desenes d'espècies que han viatjat a Àfrica La desembocadura del Millars és triada per les aus com a zona de pas en la seua migració cap a Àfrica

El paisatge protegit, enguany amb molta aigua, s’ha convertit en un espai important de la província de Castelló per a desenes d’espècies que han viatjat a Àfrica

Castellón Información

La passada tardor el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, ubicat entre les poblacions castellonenques d’Almassora, Borriana i Vila-real, es va convertir en parada i fonda per a milers d’aus durant el seu periple migratori post nupcial cap al sud de la península Ibèrica o cap a terres africanes. Milions d’aus van criar durant la primavera i l’estiu a Europa. Moltes ho fan fer a la Comunitat Valenciana. Els primers freds intensos de la tardor va obligar a desenes d’espècies d’aus a viatjar a diversos països africans on l’aliment és abundant i les condicions meteorològiques més favorables. Durant aquest període el litoral mediterrani en un corredor d’anada i tornada per a milions d’aus que van seguint la costa espanyola en direcció a Àfrica. Zones humides com la desembocadura del riu Millars es converteixen en llocs importantíssims per a la biodiversitat de les aus.

A més enguany les condicions ecològiques del tram baix del riu han sigut immillorables per a tota mena de fauna, especialment l’avifauna, ja que des del pont de la CV10 que marca l’inici del Paisatge Protegit de la Desembocadura fins a la Mediterrània, el riu Millars ha circulat permanentment amb aigua. En concret els 14 quilòmetres protegits han portat aigua des del passat 24 d’octubre, és a dir, durant 2 mesos. Aquest fet extraordinari ha permés l’entrada al paratge de moltes espècies que any enrere no l’utilitzaven. Per exemple al paratge durant l’estiu hi ha aproximadament entre 20 o 25 espècies d’aus nidificants al voltant de tot el riu.

Foto Miquel Barberá Escabussó de coll negre Podiceps nigricollisDurant la migració aquesta xifra augmenta fins a les 90 espècies que utilitzen l’àrea per a alimentar-se, descansar i trobar refugi. És l’exemple de les oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les cotxes blaves d’entre altres espècies. Aquestes volen des del nord cap el sud utilitzant les zones humides que van trobant-se al llarg de la costa mediterrània. A la província de Castelló destaquen principalment el parc natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, la marjal d’Almenara i el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquest paratge reuneix uns hàbitats molt interessants. Per una banda hi ha una vegetació palustre afavorida per la inundació i l’aigua estancada.

També hi ha vegetació de ribera amb arbres adults que propicien un fullatge dens i desenvolupat. Aquesta barreja d’hàbitats fa que siga un lloc d’atracció per a una quantitat molt important d’espècies.

La desembocadura de les rapinyaires

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana no sols ha sigut un pol d’atracció per a milers de xicotetes aus en migració sinó que les rapinyaires també han triat l’espai durant el seu viatge. El passat mes de novembre el Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) va comptabilitzar en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus).

Va ser un fet extraordinari que no ocorria des de feia molts anys. Aquestes aus van desplaçant-se de zona humida en zona humida depenent de la quantitat de menjar que tinguen al seu abast i també de la tranquil·litat que oferisca el paratge.

Google+
Whatsapp Telegram


No hi ha comentaris per el moment

Escriu el primer comentari!

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *