domingo, 6 de diciembre, 2020  |  
La Desembocadura del Millars compta amb dos nous veïns, dos exemplars de lludria La Desembocadura del Millars compta amb dos nous veïns, dos exemplars de lludria

- 16 octubre, 2020 -

Els dos animals han sigut fotografiats al mateix temps i compartint el mateix espai. Un d'ells estava marcant el territori La Desembocadura del Millars compta amb dos nous veïns, dos exemplars de lludria

Els dos animals han sigut fotografiats al mateix temps i compartint el mateix espai. Un d’ells estava marcant el territori

Castellón Información

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha aconseguit demostrar per primera vegada la presència de dues llúdries (Lutra lutra) en el tram baix de l’espai fluvial. Es tracta d’una excel·lent notícia que valora la qualitat ambiental del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Els dos animals han sigut fotografiats al mateix temps i compartint el mateix espai. Un d’ells estava marcant el territori. Les imatges de les llúdries s’han aconseguit gràcies al foto parament, una tècnica passiva que captura imatges fixes o en moviment de la fauna. Es tracta d’una càmera que s’instal·la en un lloc concret i camuflat per on prèviament s’ha detectat el pas o l’activitat de la fauna. El seu funcionament és senzill, ja que la càmera incorpora un detector de moviment infraroig que activa una gravació o un tret en descobrir la presència dels animals. Aquesta tècnica utilitzada sota la supervisió de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, s’usa des del descobriment de les primeres empremtes de llúdria al tram baix del riu Millars l’any 2015. El foto parament va aconseguir les primeres imatges d’aquest extraordinari carnívor aquàtic a la desembocadura del riu Millars. Però en aquella ocasió es tractava d’un únic exemplar i ara la sorpresa i la gran notícia és que s’han aconseguit fotografiar dues llúdries juntes. Des de l’aparició de les primeres empremtes de llúdria i altres rastres en l’espai protegit es va intensificar el seu seguiment per part de la guarderia rural. «El nostre objectiu des de la primera vegada que vam comprovar la presència de l’espècie al Paisatge Protegit va ser constatar si l’animal s’havia establert o es tractava d’un exemplar que estava de pas a la recerca de nous territoris. Amb el temps i l’aparició sistemàtica de rastres vam determinar que la llúdria s’havia establert. Més tard vam començar a localitzar defecacions fresques i bastant allunyades que eren clarament d’una mateixa nit però sabem que la llúdria recorre molta distància i hi havia la possibilitat que sempre es tractés del mateix individu. Nosaltres intuíem que podia haver-hi més d’un animal perquè durant els últims mesos s’havia intensificat el marcatge territorial. I ara finalment amb el foto parament hem demostrat que pot tractar-se, fins i tot, d’una parella», afirma el guarda del Consorci riu Millars, Gonzalo Juan, responsable del maneig d’aquesta tècnica. La constatació de l’establiment d’una parella al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars és un esdeveniment molt important, ja que confirma la bona qualitat de l’espai fluvial per a aquests animals que no toleren aigües brutes o contaminades. També és important destacar que la millora del règim dels cabals ecològics que s’està produint des de fa uns anys afavoreix que el riu Millars en la zona de la desembocadura tinga una major continuïtat fluvial i per tant actue com a immillorable corredor biològic per a l’espècie.

Les llúdries podrien expulsar els visons americans

Els primers rastres de llúdria van aparéixer al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars l’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores la Guarderia rural del Consorci juntament amb la Conselleria de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie que fa tan sols 6 anys estava desapareguda no sols del tram baix del Millars sinó també d’altres rius valencians. Les llúdries són animals molt territorials. Aquest aspecte de la seua biologia fa que es convertisquen en els principals enemics dels visons americans (Neovison vison), ja que aconsegueixen expulsar-los del seu territori. Per tant la presència de llúdries al Millars és un fre natural contra l’expansió dels visons americans que cal recordar són una espècie invasora introduïda des dels Estats Units en la dècada dels 60 del segle passat per a nodrir a granges pelleteres com la que actualment existeix a Viver amb uns 25.000 exemplars que serviran per a confeccionar abrics de pell i altres peces de roba.

Una dieta a base de crancs rojos americans

Les llúdries no són únicament un fre per a l’expansió dels visons americans pel tram baix del riu Millars sinó que també controlen la població dels crancs rojos americans (Procambarus clarkii), una espècie de crustaci procedent de Nord-amèrica que es va introduir als rius i aiguamolls valencians i s’ha convertit en un problema ecològic de primer ordre. La localització constant d’excrements frescos de llúdries duta a terme per la guarderia rural ha permés analitzar el seu contingut i arribar a la conclusió que la dieta bàsica dels mustèlids, almenys en aquest tram del riu Millars, està formada principalment per crancs rojos americans.

Google+
Whatsapp Telegram