Castellón Información
Segons exposava Mulet en la seua pregunta, "El 26 d'abril del 1938 els colpistes creaven a la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de requisar tota la documentació d'organismes republicans, partits, sindicats, 'desafectos al Moviment nacional i que siguen susceptibles de subministrar a l'Estat informació referent a l'actuació dels seus enemics'. Entre 1938 i 1943 hi ha constància que, almenys, vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l'Arxiu de Salamanca. Desenes d'ajuntaments valencians patien l'espoli dels seus papers (Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila- real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars, entitats polítiques i sindicals.) documentació tota aquesta que va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment, i que a dia d'avui, la documentació referent a ajuntaments pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats , al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris".
En la mateixa pregunta s'argumenta que "La restitució parcial que ha obtingut Catalunya, malgrat ser òbviament legítima i un precedent al com acollir-se, no pot provocar ara un greuge comparatiu i el Govern Central no pot estar a l'espera de peticions parcials per a retornar-ho no als seus legítims propietaris la documentació robada, ja que l'actual situació acaba legitimant aquesta realitat i convertint l'actual administració com a hereva de la dictadura. El 17 de maig del 2004 les Corts Valencianes, per unanimitat, en una comissió, amb els vots del Grup Parlamentari del Partit Popular, va aprovar sol·licitar la devolució dels papers valencians requisats a Salamanca, petició que es feia emparant-se en el qual diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Desgraciadament aquest treball no va donar cap fruit. Segons els historiadors i especialistes, fins a 80 tones de papers valencians s'amunteguen a Salamanca, diversos documents que afecten en ajuntaments, entitats, particulars. Actualment, si qualsevol persona o historiador vol accedir a aqueixa informació, per a estudiar-la o llegir-la, ha de desplaçar-se a Salamanca
Per açò Mulet demanava en la seua pregunta al Govern, quines mesurades per a retornar els papers valencians segrestats a Salamanca.
Per a Mulet "aquesta resposta és una nova ofensa, ja que no és cert que durant aquest interval de temps centenars d'ajuntaments van intentar sense èxit aquesta tornada, sense anar més lluny, les pròpies Corts Valencianes van aprovar en 2009 i per inusual unanimitat, una proposició no de Llei presentada per Compromís en la qual s'exigia aqueixa tornada. El Govern va muntar un sistema restrictiu per a demanar aqueixa documentació, que va fer pràcticament impossible a ningú arribar a aconseguir la tornada dels seus documents robats. Ara, passat el temps, el PP s'excusa que no hi ha regulació actual que empare aquesta restitució de documentació robada, quan perfectament ser podria armar el marc legal per a facilitar una actuació tan bàsica com és retornar el robat als seus propietaris": Compromís ha anunciat que aquesta és simplement la primera de moltes accions polítiques sobre aquest tema.
