Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
“Die Stadtluft macht frei” Aquesta frase en alemany és l’exponent de tot allò que les ciutats han aportat a la vida social. En el sentit de que la vida ciutadana, el seu aire, el seu ambient, propicien les llibertats, les relacions humanes intenses i, per això mateix, el bull d’idees que ha fet que les societats avançaren en molts dels aspectes que avui en dia tenim com consolidats.
Certament l’ambient urbà afavoreix una vida ben diferent de la que es dona al camp, en la ruralia, entre la gent de les zones de grans espais. Però és evident també que no totes les ciutats han propiciat l’apropament i els contactes entre els seus habitants. Algunes urbs, i algunes parts d’aquestes , sovint han acabat construint un entorn molt diferent del que , en aquella frase medieval apuntada més amunt, es descrivia. Ben poc acollidor i gens favorable per a la convivència.
Ser o no un lloc agradable per a la vida urbana depèn, més que de cap altra cosa com pot ser el clima o la situació geogràfica, de la política. De les polítiques urbanes . I de si aquestes van dirigides a afavorir una ciutat amable o, per contra , es posa l’accent en un únic punt i interès: el de l’especulació sobre el territori de la ciutat.
Els governs municipals de la dreta, principalment el del PP que ha estat governant tants anys a casa nostra , és un d’aquells que només s’han interessat en treure diners de l’urbanisme. I treure’ls sense mirar el lògic i legítim interès de la ciutadania. Aquest partit, com arreu on controla el poder municipal, imposa el seu model en detriment de la voluntat ciutadana i d’una idea de la ciutat com nucli de convivència i que beneficie la gent.
El pla urbanístic aprovat pel govern de progrés de la nostra ciutat hi posa tot el seu èmfasi precisament en allò que afavoreix la vida urbana amable: més zones d’esplai i zones verdes, més territori per a esbarjo i d’ús popular. Amb disminució del tràfic rodat i augment de les zones de vianants. I més...
És així com es treballa per a la ciutadania. Sense necessitat de macro projectes però amb moltes actuacions que porten el benestar al conjunt i fer-la bonica.
