Carles Mulet. Senador de Compromís. Membre d’Iniciativa.
Recorde quan fa anys, pels matins, de camí a l’oficina passava per davant d’un centre privat educatiu, on abans que obriren les portes tenien esperant-los un feix enorme d’un sol diari, sempre pensava quin ús li podien donar eixos adolescents a tant de paper de diari continu, i recorde que comentant-ho en més gent deien que era cosa del Consell del Partit Popular, el repartir eixe periòdic en quantitats industrials per centres públics, concertats o simplement amb aquelles entitats amb les quals es mantinguera un conveni, col·laboració o estiguera en una base de dades.
I com es pagava això?, doncs ja et pots fer una idea. Empresaris afins al règim podien muntar amb tot luxe de mitjans edicions locals, amb un espectacular desplegament de recursos materials i humans. I es feia, i tant si es feia, diaris, edicions provincials, televisions noves, emissores, periòdics gratuïts, pamflets. Entre ajuts de l’administració autonòmica, provincial o municipal es podia mantindre eixa ampla xarxa de propaganda partidista que pagàvem entre tots, mentre als mitjans de més audiència i seguiment públic, si eren mínimament crítics o contaven allò que era notícia però molestava al poder, se li tallava tot ajut publicitari.
Ara, esta setmana un d’eixos mitjans propagandístic que ha sobreviscut durant anys gràcies a la mamella institucional, ha dedicat portades més d’antologia per guardar-les i emmarcar-les, qualificant al PP valencià d’organització criminal entre altres notícies, amb fotos impactants de la mà dreta de Rita Barberà arrupint-se al darrer d’un cotxe de la policia.
I això vol és molt simptomàtic; alguns han entès que no han de mossegar la mà que els dóna de menjar, però en el moment que s’ha acabat el menjar i saps que ja no en va a vindre, qui ha estat durant dècades sobrealimentant amb tot luxe de productes groumet, es torna rabiós i oblida el seu passat, i per altra, que el règim s’ensorra; dir les coses pel seu nom ja no genera cap escàndol ni problema, dir-li organització criminal al PP valencià, és el que alguns duem anys dient i ara la policia i els jutjats ens donen la raó, i els seus propis mitjans de propaganda ho reconeixen.
El darrer episodi d’esta llarga setmana, amb Rus detingut, amb l’entorn directe de Rita Barbarà també ‘en el quartelillo’ o imputats, i amb la justícia rodant a la que els seus qualificaven a ‘la jefa’, després de tot el que ha caigut sobre els càrrecs d’eixe partit, començant per casos de els de Carlos Fabra o aquell Fernández Mateo que robava a les mongetes, amb els centenars d’imputats, amb Blasco ja en presó, amb tot que toca per jutjat de la Gürtel, Emarsa, Brugal, demostra fins quin punt eixe partit era això, una organització criminal, on mentre algun regidor de poble es creia bonament el seu paper de gestor públic, bona part es dedicava a robar als contribuents, en emprar tots els il·licits possibles per perpetuar-se en el poder per poder continuar robant.
I ix ara Alberto Fabra amb llàgrimes de cocodril a la tela volent escenificar-se com víctima, eixe polític gris que va crèixer a l’ombra de les empreses implicades en la Gürtel, a l’ombra de Carlos Fabra, o aplaudint a Barberà, Rus i el campsisme. Ningú s’ho creu, i la sensació és que si no en sabem més, és perquè ho ha pogut fer de manera més professional o perquè encara no s’ha trobat el fil del qual estirar per descobrir un nou merder.
Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics. Estableix en el seu capítol II De l'organització, funcionament i activitats dels partits polítics Article 6. Principis democràtic i de legalitat.
Els partits polítics s'ajustaran en la seua organització, funcionament i activitat als principis democràtics i al que es disposa en la Constitució i en les lleis.
CAPÍTOL III De la dissolució o suspensió judicial dels partits polítics. Article 10. Dissolució o suspensió judicial.
1-A més de per decisió dels seus membres, acordada per les causes i pels procediments previstos en els seus estatuts, només procedirà la dissolució d'un partit polític o, si escau, la seua suspensió, per decisió de l'autoritat judicial competent i en els termes previstos en els apartats 2 i 3 del present article.
La dissolució assortirà efectes des de la seua anotació en el Registre de Partits Polítics, prèvia notificació del propi partit o de l'òrgan judicial que decrete la dissolució.
2. La dissolució judicial d'un partit polític serà acordada per l'òrgan jurisdiccional competent en els casos següents:
a) Quan incórrega en supòsits tipificats com a associació il·lícita en el Codi Penal.
b) Quan vulnere de forma continuada, reiterada i greu l'exigència d'una estructura interna i un funcionament democràtics, conforme al previst en els articles 7 i 8 de la present Llei Orgànica.
c) Quan de forma reiterada i greu la seua activitat vulnere els principis democràtics o perseguisca deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitar o eliminar el sistema democràtic.
3-La suspensió judicial d'un partit polític només procedirà si així ho disposa el Codi Penal. Podrà acordar-se també com a mesura cautelar, en virtut del que es disposa en la Llei d'Enjudiciament Criminal o en els termes de l'apartat 8 de l'article 11 de la present Llei Orgànica.
Article 11. Procediment.
1-Estan legitimats per a instar la declaració d'il·legalitat d'un partit polític i la seua conseqüent dissolució, en virtut del que es disposa en els paràgrafs b) i c) de l'apartat 2 de l'article anterior d'aquesta Llei Orgànica, el Govern i el Ministeri Fiscal.
El Congrés dels Diputats o el Senat podran instar al Govern que sol·licite la il·legalització d'un partit polític, quedant obligat el Govern a formalitzar la corresponent sol·licitud d'il·legalització, prèvia deliberació del Consell de Ministres, per les causes arreplegades en l'article 9 de la present Llei Orgànica. La tramitació d'aquest acord s'ajustarà al procediment establit, respectivament, per la Taula del Congrés dels Diputats i del Senat.
Per què no actua aleshores la Fiscalia General de l’Estat si estem davant d’una organització criminal?, segur que per menys, s’ha mogut tota la maquinària de l’Estat i la Fiscalia.
