Jueves, 21 de septiembre, 2017  |  
Seat Ateca
Seat Ateca

- 11 julio, 2017 -

Ignasi Garcia. Portaveu de Compromís per Castelló i regidor de Transparència i Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló. Aquesta expressió no és meua, porta... ‘Estamos rodeados’

Ignasi Garcia. Portaveu de Compromís per Castelló i regidor de Transparència i Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló.

Aquesta expressió no és meua, porta el segell de l’amiga Ines Escoi, i serveix molt bé per descriure com la política ha arribat a límits insospitats pel que fa a la mediocritat. Un nivell tan baix que entren ganes d’emular Groucho i dir allò de “no entraria mai en un club on m’acceptaren com a membre”.

‘Ojo cuidao’, amb açò no estic dient que podem dedicar-nos a criticar obertament als polítics sense cap reflexió. La crítica destructiva d’alguns i les falses promeses sols serveixen per a alimentar monstres, enlloc de per crear persones lliures, i ací alguns s’han encarregat d’acabar amb l’individu que forma part d’una societat per formar individualistes que sols aspiren a rebre un tros del pastís del clientelisme.

Però reflexions filosòfiques a banda, fa pena veure com alguns eludeixen acceptar les seues responsabilitats amb l’argument de “em tenen mania” i posen el ventilador en marxa per comparar coses que no es poden comparar, només per desviar l’atenció dels seus errors.

Llegir a portaveus que sense pudor reconeixen que quan no saben què dir recorren a l’argumentari que el seu partit els enviarà per mail i el repeteixen fins a la sacietat, quedant-se en la falsedat mantinguda per la política del mantra, és per demanar si hi ha un metge en la sala. Les noves formes de fer política també tenim les nostres creus.

Quan pensaven que el què, el com i després el qui, havien vingut per quedar-se, els repartidors de carnets han aparegut de nou amb força, dient què està bé i què no i, sobretot, quines són les regles que valen i quines no, unes regles que s’adapten al seu interès. Són els de la veritat absoluta, els que mai dubten i, com bé diu Nomdedéu, si dubtes és perquè eres intel·ligent, els que sempre tenen la veritat són uns dogmàtics.

I, per acabar de rematar-lo, estan els que no sé com descriure sense utilitzar una paraula grollera: els que siga quin siga el tema gasten els mateixos arguments, els que publiquen coses sense haver-les confirmat abans, els que sembren dubtes i volen fer creure que tots els polítics són roïns, per després ser ells els grans salvadors, els que tenen tan poca idea que plantegen coses al plenari sense haver-se llegit prèviament la documentació.

I, no obstant, davant d’aquest panorama prou decebedor, jo sóc optimista perquè la ciutat continua amb la seua marxa, transformant-se a poc a poc, a un ritme lent però profund. Hi ha coses que si no les fem bé seran efímeres i tornarem a l’anterior desídia i descontrol popular. Encara que semble increïble, açò pot funcionar. Hui hem parlat de les febleses que tots tenim, però per sort, totes i tots sabem que ho hem de canviar. Bo, no tots, sempre hi ha una excepció a la regla. O dos.

Google+

No hay comentarios por el momento.

Se el primero en dejar un comentario abajo.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *