Noticias Castellón
viernes, 19 de abril de 2024 | Última actualización: 00:44

Un roget visita les llacunes artificials d'Almassora en l'entorn del Paisatge protegit de la desembocadura del Millars

Tiempo de Lectura: 3 minutos, 15 segundos

Noticias Relacionadas

Es tracta d'una espècie d'ànec tan rara i escassa que es troba quasi extinguida a Espanya

Castellón Información

Els observadors d'aus que visiten regularment les llacunes artificials d'Almassora (Castelló), ubicades al marge esquerre del riu Millars, dins del Paisatge protegit de la desembocadura, acaben d'informar sobre l'albirament d'un roget o també anomenat morell xocolater (Aythya nyroca). Es tracta d'una espècie d'ànec molt poc habitual no sols a l'entorn de la desembocadura del Millars sinó també a la resta d'aiguamolls espanyols. De fet és una espècie d'anàtida catalogada en perill d'extinció. Es tracta d'un únic individu femella que s'ha deixat albirar en una de les 3 llacunes artificials. “Vaig fer el meu recorregut habitual que és pujar a la torre mirador per a observar totes les llacunes, principalment la del mig i la del sud. En la llacuna del mig vaig veure tres cabussets comuns (Tachybaptus ruficollis) i de sobte em va sorprendre l'albirament d'un roget adult femella”, ha detallat Jordi Miralles, observador d'aus.

No és la primera vegada que s'observa aquesta raresa al Paisatge protegit de la desembocadura del Millars.  Llacunes artificials d'AlmassoraEl mes de setembre de l'any 2012 l'ornitòleg del Grup d'Au, Miquel Barberà, va albirar un individu durant 6 dies seguits a les llacunes. Dos anys més tard, al mes d'octubre, va tornar a veure l'espècie a la desembocadura del Millars. Les llacunes artificials d'Almassora es van construir entre els anys 2007 i 2009 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana. L'objectiu va ser desenvolupar un projecte de millora i ús públic de la zona humida de la desembocadura del Millars. Entre altres actuacions es van construir tres llacunes artificials, es van senyalitzar diferents itineraris, es van instal·lar diversos observatoris d'aus i una zona recreativa. El més curiós i desconegut és que les llacunes s'abasteixen per gravetat d'aigua de la depuradora d'Almassora. Les basses tenen diferents profunditats i dos d'elles alberguen illes interiors perquè augmente la diversitat d'hàbitats. Vuit anys després les llacunes s'han convertit en un espai replet de vegetació i amb la qualitat de rebre visitants tan ilustres com el roget. “Aquesta cita del roget li atorga un extraordinari valor a les llacunes d'Almassora. Aquest espai està fent un gran paper a l'hora d'acollir aus, algunes en perill d'extinció i moltes altres comunes. Ací s'alimenten, s'allotgen i descansen les que viuen tot l'any i les que es troben de pas com pot ser l'exemple del roget”, ha explicat finalment Miralles. Aquest mateix observador va veure fa uns mesos altra raresa com és el cas d'un rascletó (Porzana parva),un au rara i difícil d'observar a Espanya.

En perill crític d'extinció

Segons la Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO Bird-life, aquest ànec es pot considerar quasi extinguit al territori, per tant la seua conservació a Espanya depén de la situació en altres països de l'entorn europeu DSCN0929on existeixen poblacions més estables però també en declivi a conseqüència principalment per la pèrdua d'hàbitat. A Espanya el principal problema de la seua disminució ha sigut la transformació, fa uns 50 anys,
d'una gran quantitat de llacunes i aiguamolls. Altre problema també ha sigut la caça, ja que molts caçadors són incapaços de diferenciar a aquesta espècie d'altres, sobretot en moments d'escassa lluminositat. Així mateix l'intoxicació per plumbisme també ha delmat les seues poblacions. El roget és un ànec bussejador que s'alimenta principalment de vegetals i llavors que troba submergits. La gran densitat de perdigons de plom que hi ha al sediment de moltes llacunes i aiguamolls ha provocat incidents per intoxicació.  El Llibre Roig de les Aus d'Espanya cataloga el roget com “en perill crític" i axí mateix el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades li atorga la trista categoria "d'en perill extinció".